¿On estan els menús? i ... Uns quick tips per Switchers

Avui mateix, XNUMX Switcher més ha estat el que ens ha preguntat que on estaven els menús en un Mac.
Sé que per a molts dels lectors aquest Post serà només per a passar-ho de llarg ja que és una cosa molt obvi però parlarem també de les dreceres de teclat.

Per als Switchers que vénen de Gnome no hi ha problema en el Mac per que el concepte d'escriptori de GNOME és una còpia de Mac OS X però per als que vénen de Windows i res més que Windows el tema canvia bastant.

Els menús de totes les aplicacions que poden córrer en un Mac estan a la barra de el sistema, és a dir, a dalt de el tot a la pantalla i fora de la finestra de l'aplicació.

Les dreceres de teclat per canviar d'aplicació han canviat una mica ja que ja no és Alt + Tab sinó Comando + Tab però com la comanda aquesta situat en el lloc de la tecla Alt en un PC no tindrem problema més gran; el problema ve quan volem canviar entre finestres d'una mateixa aplicació on en lloc d'utilitzar Comando + Tab haurem de fer servir «Command +>» o «Command + <«. Aquest concepte a la llarga augmenta en grán mesura la usabilitat de la inteface gràfica però reconeixem que a el principi pot semblar un embolic.

Una altra manera de canviar entre finestres és amb F9 en els teclats antics o amb F3 en els moderns; aquests últims porten una icona indicant aquesta funció serigrafiada a la tecla. A l'prémer aquesta funció veiem com totes les finestres d'aplicacions es redueixen perquè puguem veure tot el que hi ha a la pantalla i des d'aquí podem fer clic en la que necessitem en un moment determinat. Amb F10 (teclats antics) podem veure dispersades només les finestres de l'aplicació actual quedant les altres en segon pla enfosquides.

Per què no es tanca l'aplicació quan tanco una finestra?

La majoria d'aplicacions (sobretot les multifinestra) en Mac no surten a l'tancar les finestres, això fa que sigui molt més ràpid reobrir aplicacions que utilitzem habitualment però si vols sortir de el programa oblida't de Alt + F4 típic en Windows o al Control + F4 per tancar finestres acoblades. Ara faràs servir Comando + Q per sortir i Comando + W per a tancar finestra actual.

És clar que pots anar a Preferències de Sistema / Teclat i ratolí / Funcions ràpides de teclat i remapear les funcions a altres combinacions de tecles però la veritat és que no és gens difícil acostumar-se a les noves tecles.

Per linuxers: Els que estigueu acostumats a fer servir Alt + F2 per sol·licitar l'execució d'un programa de el qual sabeu el nom, podeu usar Spotlight usant Comando + Espai, sortirà a dalt a la dreta un quadre on tecleges el nom o part del nom i busca immediatament tot el que tingui alguna cosa a veure; en Leopard el focus es posiciona automàticament en l'opció més rellevant de la llista perquè només amb donar a Enter s'executi l'acció. Si voleu filar encara més prim us recomanem l'aplicació lliure, QuickSilver.

En futures publicacions seguirem fent petits quick tips per switchers.


Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.

  1.   Valdemar va dir

    Afegir que si amb els teclats antics l'F10 ens permet veure dispersades només les finestres de l'aplicació actual quedant les altres en segon pla enfosquides.

    En els teclats antics teníem també l'opció F11 per apartar les finestres i revelar l'escriptori.

    Amb el nou teclat aquestes opcions estan igualment disponibles a través de la tecles F3 i un parell de combinacions:

    cmd + F3 - aparta les finestres i ensenya l'escriptori
    ctrl + F3 - dispersa només les finestres de l'aplicació actual quedant les altres en segon pla enfosquides